RESSENYA - CARTES D'HIVERN

 

Cartes d’hivern

Agustín Fernández Paz

 

Hi havia vist aquest títol en moltes recomanacions de lectures per a l’ESO i ahir em va sorgir l’oportunitat i m’ho vaig llegir. Sí, en un dia només (en total un parell d’hores o poc més). És un llibre que enganxa molt perquè la història és molt interessant, perquè hi ha una investigació que tens ganes de què es resolga, perquè està contat amb molta lleugeresa, agilitat i frescor, perquè els capítols són breus i sempre penses que un més i ja (però no pot ser) i per moltes coses més.

 

Només tenim dos personatges principals: Xavier, un famós escriptor gallec, i el seu amic Adrià, que també és famós però per la seua pintura. Després apareix la germana de Xavier i algunes persones del bar Stuggart. Tot comença amb una carta que rep Teresa del seu germà Xavier diguent-li que, si no té noves d’ell en un parell de dies, que vaja a la policia amb la resta de cartes i fotos que hi ha al sobre. Però Teresa no pot suportar la intriga i llig totes les cartes. Així és com ens assabentem de què li passa al seu germà i a Adrià.

 

La aventura d’aquest parell d’amics comença quan Adrià està pensant en tornar a viure a Galícia i Xavier li recomana un anunci d’una casa encantada. Els dos ho tomen a broma però a poc a poc Adrià s’adona del que realment passa a eixa casa. Xavier, mentres Adrià li envia cartes a la seua casa gallega, es troba en Canadà per açò arriba a la casa quatre mesos després de començar Adrià a viure allí.

 

No dic res més però tenim una mena de personatge, que no és realment un personatge però que té molta importància es la història: un llibre de gravats.

 

Si amb tot açò no t’han entrat ganes de llegir-ho, és que realment no t’agrada llegir. T’assegure que gaudiràs moltísim amb aquesta història, tingues l’edat que tingues.