El guardià de l’anell
Vicent Pascual
A principi d’aquest curs tan
estrany, vaig trobar per casualitat en un mercadet solidari aquest llibre i no
vaig tindre cap dubte en comprar-lo. Va ser un dels primers llibres que em vaig
llegir quan estava aprenent Valencià. Fa tant de temps d’açò que no em
recordava de res del llibre. Però, conforme anava llegint-lo, alguns records tornaren.
Això sí, tenia un bon regust del
llibre. I ara, uns divuit anys després, tinc la mateixa sensació. M’ha agradat
tornar a llegir-lo.
És un llibre d’àgil lectura, animada
història i amb bones dosis de humor, misteri, aventura, amor, vacances,
festes... Tots els ingredients per als adolescents. Si bé és cert que parla de “la
típica xica de BUP”, recerquen en diccionaris i llibres en lloc de en Internet
i els joves no tenen mòbil (està escrit en 1984). M’han vingut estes idees a la
ment pensant en els xics d’ara que ho lligen. De totes maneres, llevant tot
açò, la història pot agradar-los.
Tot comença al segle XVII amb l’expulsió
dels moriscos de la Península. Però continua un estiu del segle XX en que un
fill vol terminar la investigació que son pare va començar i no va poder
terminar perquè va morir. Esta investigació tracta de trobar un anell que va
pertànyer a Mahoma i que els seus guardians perderen en esta època i que ara
vol trobar Ferran.
Ferran, el fill, es trasllada de
Barcelona a Benifairó, d’on era son pare, amb el seu cosí Pep, els oncles i els
amics de Pep. De tots els amics, Anna serà més especial per a Ferran. Esta colla
viurà un estiu ple d’aventures, treball, diversió i amor. Però ja no puc dir
més.
És una lectura molt entretinguda,
interessant i que t’anima a no parar de llegir per tal de veure on està l’anell.
He gaudit molt llegint-lo. Espere que vosaltres també.
No hay comentarios:
Publicar un comentario